Rosalia Abad Martin
Nascuda
a Madrid
30
d’abril del 1928
Morta
a Lleida 8 de desembre del 2014
Barcelonina
d’origen Burgalès
Pintora
Catalana
Origens
Pintora
catalana d’origen burgalès, eclèctica però de grans influències impressionistes
ha destacat per la seva gran mal·leabilitat artística i el treball del
color.
Nascuda
a Madrid al 1928 de forma accidental (Madrid 30 d’abril del 1928—Lleida 8 de
desembre del 2014), passà una infància entre a Campillo i més tard a Beziers, i
Barcelona, marcada per la Guerra Civil i la post guerra. Amb una formació
escolar molt precària, i en un període a casa nostra de pobresa, estraperlo
i repressió, no pogué mostrar les seva expressió
artística a través de la pintura fins que fou adulta. Tot i així, modista de
professió ja mostrà la seva vena artística en els models i vestits que
confeccionava en el seu propi taller.
Aprenentatge
El
seu amor per la natura i llargues estades al poblet de Cerler, a l’Alta
Ribagorça, la impulsà, ja de gran, a plasmar les belleses que els seus ulls
captaven. Primer en papers i, després, al veure que ho pòdia fer, va
decidir-la, d’una forma autodidacta, observant les obres en els museus de
Catalunya i foranis i a les exposició, a prendre els pinzells i les teles i les
teles i dedicar-se a pintar seriosament.
A
l’ingressar al Foment de les Arts Gracienc, les ensenyances que rebé dels
mestres li permeteren millorar la tècnica de la pintura a l’oli i , sense
deixar de banda la seva pròpia forma de
veure la natura i els seus colors, aconseguí desenvolupar tot el que
portava dins i plasmar a les teles tot el que portava a
dins i plasmar a les teles tot el que de bonic tenen la natura i les flors.
Ha
fet vàries exposicions col·lectives del
Foment Gracienc de les Arts de Gràcia a
la Sala de la Caixa de Pensions a Gràcia
i a la Sala Roger en les seves edicions 84èna fins a la 90èna. És aquí
on ja es comencen a veure les influències de estils com el impressionisme i
post impressionisme i de pintors que optem
pel color, com Monet, Van Gogh o Gauguin.
Exposicions i evolució
professional
Més
tard, quan començà a treballar amb el col·lectiu d’artistes de Sants, ja es va
envolar individualment, agafant
personalitat la seva forma de pintar i passant a treballar de l’oli, a
l’aquarel·la i a diferents tècniques paisatgístiques i de bodegons i
florals. Fou en aquest col·lectiu on
comença a fer una segona fase de exposicions col·lectives on destaquen les
pintures de flors i natura especialment, que han estat les més característiques
de la seva forma de pintar, lluminoses, intimistes, plenes de color, forma i
vida. Dins d’aquest col·lectiu participà
en diverses exposicions col·lectives des dels anys 1995 a 1998. I fou dins
d’aquest moviment artístic del barri de Sants on tingué l’oportunitat de fer
una de les seves primeres exposicions
individuals, al gener del 1985.
A
partir d’aquí les exposicions individuals
on destaquen els paisatges del seu poble de naixement Campillo o
d’adopció, Cerler, i especialment les
seves natures de flors, les quals han donat caràcter a Rosalia Abad com
artista, es multipliquen.
Exposicions al Centre Cívic de Sants, al gener del 1985, a la Sala Urgell a
l’Octubre de 1986 i a la Sala Carles III
al maig de 1988 comencen a mostrar la
força de la seva pintura, de pinzellada, lliure, amb poca tècnica de dibuix,
però una elaborada tècnica del color, que fa destacar les seves teles de grans
formats, de mimoses, tulipes, roselles o pensaments.
Tanmateix fou una autora molt adaptable, que
treballà per igual, la pintura a l’oli, les aquarel·les, la pintura en tela, o
les pintures en petits formats decoratius.
Es
en aquest moment a les acaballes dels anys 80 quan decidí crear un estudi a la
seva casa i dedicar-se de forma semi professional a la pintura. Acompanyada
sempre pel seu fidel escuder, el seu marit, Jordi Gili, començà a participar en
jornades de pintura ràpida, a diversos llocs de Catalunya, i sovint se la podia
veure amb el seu cavallet i caixa de pintures, amb autobusos i trens per
diversos indrets de casa nostra,
arribant a guanyar diversos certament de pintura ràpida.
Ja
a la dècada dels 90 després de la mort del seu marit, es dedicà a la docència
en centres cívics i entitats socials del barri de Sants mentre les exposicions
individuals es multipliquen a Hospitalet, Sants, Hostafranchs, Meridiana, ect..
Si la pintura ha estat el motor de la seva vida, l’ensenyament ha estat una de
les formes que més l’han omplert com artista.
Ha
pintat tota la seva vida, en papers, tovallons, cartrons de caixes de menjar,
àlbums o reversos de postals, fins els darrers dies de la seva vida. Amb
Alzehimer i artrosis, se li feia molt difícil de pintar els darrers anys, i
malgrat tot quan la malaltia ja no li permetia assolir cap pensament
estructurat, encara pintava paisatges imaginaris amb els seu dit en l’aire.
Tècnica
Treballava
sobre tot a través del color, amb pinzellades amplies i perfilades per ombres i
donant profunditat amb pinzellades ràpides i més curtes. Per Rosalia Abad, la tècnica deixa pas al treball del color, amb colors
vius i atractius. Per l’autora, la pintura ha de ser hedonista, un plaer a la
vista, i treballa les seves obres per causar un plaer visual.
Els
seus temes principals son entorn a la natura, paisatges i flors i encara que ha
treballat en alguns moments de la seva carrera les marines i els bodegons i
natures mortes, mai és dedicà als retrats.
Ha
tingut moltes influències, sobretot dels pintors impressionistes,
expressionistes i fauvistes però també d’alguns autors clàssics com Da Vinci i
Miguel Àngels en la gestió del color. Més tardanament rebrà influències
d’artistes i artesans africans que la porten a crear les seves obres més
expressionistes, dedicant especial interès a les formes i els colors per si
mateixos.
La
seva formació fou en un 50% deguda als professors en pintura a l’oli en el
Centre Gracienc d’artistes, però de forma totalment autodidacte amb
l’aquarel·la i altres tècniques artístiques.
Obres
Autora
molt i molt prolífica, té centenars de
quadres i dibuixos en blocs, fustes i
teles, que sovint durant els primers anys, la pròpia incapacitat de valorar el
seu talent, fa que sovint regali el seus quadres a amics i coneguts de forma
regular.
Anys
després quan la seva formació li dona seguretat comença a crear ja de forma més
ordenada, en tota mena de suports, però dedicant especial atenció a les teles
de gran format, que han estat les seves obres principals i més valorades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada